dimarts, 31 de maig del 2016

ÈPOCA ARCAICA

ÈPOCA ARCAICA 800 – 500 aC)

Comprèn des de l'any 800 fins al 500 aC. Va ser una etapa de greus crisis polítiques i socials, en què es va consolidar l'estructura de la polis.

Els règims aristocràtics volien mantenir el poder polític i dificultaven l'accés a les classes populars al govern. L'augment de la població i l'escassetat de terres cultivables, a més de les lluites polítiques, van ser les causants de la crisi.

Durant dos segles, les colonitzacions van ser un alleujament passatger de la greu situació de Grècia. El comerç i la indústria van prosperar. S'encunyaren monedes d'or i plata i es va deixar enrere l'antic sistema d'intercanvi. En algunes ciutats, la prosperitat del comerç va permetre l'aparició d'una nova classe social que lluitava per fer-se una posició en l'organització política de la polis. Això va provocar conflictes que van acabar en tirania. El tirà era un personatge que assolia el poder amb el suport de les classes més pobres i lluitava contra els nobles per preparar el terreny per a la democràcia. 

A Atenes, en el S VII aC, un noble atenès anomenat Ciló va intentar establir una tirania, però va fracassar. Després d'aquest intent, Dracó va ser anomenat legislador extraordinari per revisar les lleis i la constitució. El codi de Dracó és famós per la seva duresa, però no va resoldre la crisi social.

Es va haver d'arribar a Soló per trobar un intent de reforma i conciliació. Aquest va alleujar la difícil situació econòmica que patien els atenesos i va reformar la constitució de manera que tots els ciutadans poguessin ser elegits per als càrrecs polítics segons la seva posició econòmica i no pel seu llinatge. Això va fer disminuir el poder de l'aristocràcia.

Pisítrat, amb el suport dels habitants de la muntanya, que era la zona més pobra de Grècia, aconseguí implantar una tirania i seguí una política força pròspera. Protegí el comerç i la indústria, promogué la cultura i afavorí l'embelliment de la ciutat d'Atenes.

Bust de Soló

ÈPOCA OBSCURA

ÈPOCA OBSCURA (1100 – 800 aC)

La caiguda de Troia i la davallada del món micènic

Homer ens parla d'una gran coalició de pobles micènics que van enviar les naus contra Troia. Es creu que el motiu pel qual es va originar la guerra de Troia va ser la competència comercial dels troians amb els mercaders micènics. Troia era una ciutat pròspera pels seus ramats i per a qualitat dels cavalls, a més de la seva situació estratègica que li permetia controlar el comerç marítim entre el mar Egeu i el Negre.

La versió relatada per Homer és literària, segons el poeta, la causa de la guerra va ser la venjança del poble micènic com a resposta al rapte d'Helena, esposa del rei d'Esparta, per part del troià Paris.

Les restes arqueològiques permeten situar la caiguda de Troia en el S. XIII aC. L'historiador Heròdot també narra aquest esdeveniment.

Els micènics van tardar unes quantes dècades encara a debilitar-se demogràficament i econòmicament. Aquesta situació la van aprofitar els doris per anar-s'hi introduint fins que van acabar expulsant als micènics. El dori era un poble guerrer que va entrar per Tessàlia i Beòcia i es va situar a la regió de la Dòria des d'on va avançar fins a arribar al Peloponnès.

Aquest període és conegut com l'edat fosca de la història de Grècia o també edat mitjana grega, el qual compren des del 1200 fins al 800 aC. Va ser una etapa de grans canvis, es van destruir les ciutats fortificades, l'escriptura sil·làbica desapareix...

Des del punt de vista polític, el règim monàrquic va deixar pas a l'aristocràcia. Un consell format per aristòcrates intervenia en les decisions del rei. Amb el pas del temps, els nobles acabarien desbancant el poder reial.

En aquest marc es van organitzar la polis o ciutat estat, entitat d'una extensió geogràfica reduïda, formada pel nucli urbà, amb l'àgora, temples etc i pel territori d'extramurs. L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven la pirateria i el comerç, i mantenien relacions comercials amb els fenicis. Els grecs van veure la utilitat de l'alfabet fenici i el van adaptar al seu sistema lingüístic.

 Pintura de la guerra de Troia.

CULTURA MICÈNICA

CULTURA MICÈNICA (1600 - 1100 aC)


Cap l'any 1600 aC va entrar a la península grega un grup de pobles indoeuropeus. Entre aquesta destacaven els aqueus, que es van situar al Peloponnès i van fundar els regnes aqueus de Micenes, Tirint i Pilos.

El regne de Micenes dona nom a aquesta etapa. La seva influència en el continent grec i el mar Egeu va ser cada vegada més important, mentre que el poder polític i econòmic de Creta anava en decadència.

Els micènics constituïen un poble guerrer. Van aportar una organització patriarcal en la qual el genos o gran família d'un mateix llinatge era el puntal de la societat, tant políticament com religiosament. La seva economia es basava en l'agricultura, ramaderia i les principals fonts de riquesa eren els cereals i la cria d'ovelles. El treball del camp el feien esclaus i homes lliures.

Els grecs micènics van assimilar molt aviat la cultura minoica, gràcies a les incursions a l'illa de Creta, atrets per la riquesa dels minoics.

 Mascara soposadament d'Agamemnon


CULTURA MINOICA


CULTURA MINOICA O CRETENCA (2000 – 1300 aC)
Cap a l'any 3000 aC comença l'edat de bronze a Grècia i a les illes. El nom d'etapa minoica procedeix de Minos, rei llegendari de l'illa de Creta. Tenia un gran poder naval, fet conegut com a talassocràcia. Aquesta civilització va ser destruïda no se sap si per una invasió o un terratrèmol. D'aquest període es conserven signes jeroglífics en una escriptura encara no desxifrada. El palau de Cnossos era el centre cultural i polític de l'illa.

L'historiador Tucídides diu en el llibre primer de la seva Història que Minos posseïa una esquadra naval amb què dominava el mar grec i exercia el seu poder sobre les Cíclades.

Teseu i el laberint

Androgeu, fill de Minos, havia estat assassinat pels atenesos. Minos va exigir venjança i va enviar un exèrcit contra Atenes i aquests es van haver de rendir.

A l'illa de Creta vivia el Minotaure, un monstre que tenia cap d'home i cos de toro. Aquest era fill de Pasífae, dona de Minos, i d'un toro enviat per Posidó. Minos, avergonyit en veure el monstre, va ordenar a l'arquitecte Dèdal que construís un immens laberint, del qual era gairebé impossible sortir i allà hi tancà el minotaure.

El rei Minos, per venjar-se dels atenesos, els feu pagar un tribut; cada nou anys havien d'enviar set nois i set noies a Creta perquè fossin devorats pel minotaure. Teseu, fill del rei atenès s'oferí voluntari entre aquests joves. Aquest amb l'ajuda d'Ariadna, princesa de Creta, va aconseguir no només matar l'animal sinó també sortir amb vida del laberint.

 Imatge de Teseu matant el Minotaure.